Bon dia a tots i totes!!
«Nutrició i dietètica» erròniament es relacionen sovint amb dietes restrictives que pretenen aconseguir només aprimament. Aquest mes, des de Psigma, volem col·laborar a aclarir conceptes i entendre aquestes disciplines amb major rigor.
Sovint, algunes de les persones que demanen ajuda al nostre servei de salut integral exposen dificultats per perdre pes o temor de trobar-se ja immerses en un trastorn alimentari. Quan només es tracta del primer cas, amb la informació adequada, pautes, acompanyament i la tasca de l’especialista nutricionista, podem trobar fàcilment la manera sana d’assolir els nostres objectius.
Tanmateix, a vegades ens topem amb què hi ha una voluntat de perdre pes que està condicionada per un trastorn de la conducta alimentària o un trastorn de tipus ansiós. En aquests casos hem de tenir en compte que s’està posant en joc la nostra salut mental, l’emocional i sovint també la física.
Quan ens trobem davant d’un trastorn de la conducta alimentària (anorèxia, bulímia nerviosa o els trastorns per afartament) estem parlant d’una patologia causada per varis factors diferents i que afecta majoritàriament a nens, adolescents i joves, però que cada vegada es troba més en adults. Es caracteritza bàsicament per alteracions en el comportament respecte al menjar, però sobretot en el pensament, que porten a tenir una imatge corporal distorsionada, una autoestima baixa, ansietat, obsessions pel pes, la dieta o la figura. Tenen conseqüències molt greus en l’àmbit nivell relacional, físic i emocional. Minven molt la qualitat de vida de les persones, la salut i els seus projectes de vida. La conseqüència més greu que es pot donar és, fins i tot, la mort.
Del que sentim més a parlar al carrer és de l’anorèxia i de la bulímia, però deixeu-me recordar que aquests són dos noms que engloben algunes dificultats i simptomatologies que tenen en comú algunes persones però no a totes les que tenen problemes en aquest àmbit.
Hi ha trastorns que tenen a veure amb la imatge corporal, la ingesta o la restricció de l’alimentació que no encaixen ni en un nom ni en l’altre. Cada persona és, de manera preciosa, totalment única. Per això, quan apareixen dificultats d’aquest tipus no m’agrada tractar-les sota el filtre despersonalitzat de cap “etiqueta”, sinó mirar d’ajustar el tractament al que ens trobem en aquell cas específic. Aquest és el concepte del terapeuta que treballa com un sastre que et fa el vestit a mida ajustat al gust del client i al que necessita exactament.
La reflexió d’avui s’enfoca cap als casos que arriben a consulta amb la demanda inicial de “voldria aprimar-me i no me’n surto amb cap dieta”. Quan hem valorat que hi ha components emocionals alterats com l’autoestima, la imatge que es té d’un mateix, inseguretats importants, dificultats relacionals, etc., que interfereixen en aquest objectiu de la persona, llavors encarrilem la feina per a recuperar una bona base emocional que, en un futur no gaire llunyà, ens permeti assolir l’objectiu que tots anhelem: sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.
De vegades aquest objectiu s’aconsegueix perdent pes i a vegades això ja no és el més prioritari. Sovint el primer objectiu és comprendre i conèixer més la nostra ansietat per tal de mantenir-la a ratlla o fer-la fora de la nostra vida. Us sona aquesta paraula als que heu fet moltes dietes d’aprimament a la vostra vida? “Ansietat”. Imagino que sí, però sapigueu que “dieta restrictiva exigent + ansietat” no és l’opció sana ni el millor camí per aconseguit un cos saludable i una ment equilibrada.
D’una dieta poden fallar vàries coses: que la que ens proposem fer és un desastre de base (a nivell nutricional), que no està prou personalitzada a les nostres necessitats, que no tinguem el suport necessari per dur-la a terme, o entre d’altres coses, que siguem nosaltres els/les que no aconseguim mantenir-la per culpa de l’ansietat, el mal humor o el defalliment que ens genera. Si això és el que t’ha passat, l’ ideal és que puguis preparar-te psicològicament per encarar els teus projectes vitals (això pot incloure actuar per a què el teu cos estigui més sa) i que ho puguis fer amb serenitat i alegria. No vull dir que no tingui un cost i que no et suposi un esforç, com tot a la vida, però sí que puguis gaudir del procés. No cal que sigui una tortura -literalment- arribar a un objectiu que potser no és tant el teu com dels cànons de bellesa que imposa part de la societat, els altres o el teu dolor emocional.
A la consulta psicològica primer treballarem per fer una bona avaluació de la teva trajectòria emocional respecte a les dietes, com has cuidat o descuidat el teu cos i la teva ment, i revisarem els teus objectius per ajustar-los a quelcom que entri dins el que es considera realista i saludable. Estudiarem estratègicament com ha persistit el problema: les mil solucions que has intentat però que no t’han funcionat. Sovint quan estem molt nerviosos o atabalats, ens abandonem al consol instantani d’un dels sedants/calmants naturals més potents: la ingesta de menjar. Quan ens sentim buits per dins, a vegades intentem omplir-nos a còpia de menjar.
Un cop coneixem el que no t’ha funcionat, et proposarem que engeguis estratègies diferents a nivell pràctic i que anem posant a lloc la teva autoestima d’acord amb al que compta de veritat: qui ets tu com a persona, independentment dels kg que pesis.
Treballarem per canviar l’esclavatge de la bàscula i l’obsessió pel número de kg que peses cap a un nou enfocament. La teva ment et pren el pèl i està totalment condicionada, hem d’aconseguir que els teus sentits i les teves percepcions corporals tornin a funcionar amb objectivitat. Et sona el que comenta una pacient: “jo estava tranquil·la amb el cap de setmana fantàstic que havia tingut de celebracions i àpats d’allò més gustosos, però quan em vaig pesar i vaig veure que havia pujat 1kg i mig, el meu estat d’ànim va canviar completament, tota la culpa i el mal rotllo em van venir de cop”. En aquest cas veiem com amb una diferència de minuts, el record del bon cap de setmana i el gust desapareix deixant lloc a la culpa, pensar que ho he fet malament, que ara ja no té remei, que haig de fer el que sigui…i llavors ja s’engega la màquina de tortura emocional que fa sentir molt malament a la persona. En el cas dels trastorns bulímics aquest és el punt en el qual s’inicien les conductes de vòmit o laxants o en qualsevol cas, de fer mal al propi cos.
Així doncs, en aquests casos treballem amb tu com un equip per a què forgis una salut mental i una estabilitat emocional sana que et permeti decidir si a posteriori vols menjar de manera diferent per sentir-te més sa i millor. En aquest punt el treball amb l’equip nutricionista és una combinació molt efectiva.
Si estàs cansat de tenir sempre al cap el mateix problema, posa fil a l’agulla i intenta una solució diferent. Si sempre engeguem les mateixes estratègies per aconseguir un canvi i no funciona, potser ha arribat l’hora de buscar ajuda i intentar-ho d’una altra manera, no?