El dol en dates assenyalades

Bon dia Psigmeros!

Les festes de Nadal que hem deixat enrere ja aquest any, on tradicionalment les famílies tendeixen a reunir-se, solen ser un dels moments més difícils per afrontar la pèrdua recent d’un ésser estimat. En aquestes dates notem que a la taula hi ha una cadira buida, recordem aquelles bromes que feia la persona que ens ha deixat i tenim present que no podrem fer aquella abraçada en la que sempre ens foníem després de les atipades d’aquests dies.

Moltes famílies ens expliquen que el Nadal, els aniversaris i les dates més assenyalades on tota la colla familiar es reuneix, és un dels moments en que noten més aquesta absència. El primer Sant, el primer aniversari de casats, el primer tió, el primer estiu sense aquesta persona, són els més difícils. Els sentiments estan a flor de pell, el dolor és gairebé intramuscular i al principi tenim el pensament molt ocupat per la pèrdua que ho impregna tot. És molt normal que la tristesa i els records aflorin en aquestes dates i hem de deixar que això passi. Hem d’anar entenent que forma part del dol que hem d’elaborar per la pèrdua. Tot i això, també hem de recordar que són grans moments i grans dates per commemorar, recordar i fer homenatges als qui estimàvem i han mort.

A vegades existeix la por de que si dic en veu alta que “avui el trobo molt a faltar” li ho recordaré als altres i potser es posaran més tristos. A vegades hi ha la falsa impressió de que si no en parlo, sembla que el dolor no hi és. Normalment el procés de dol no flueix de la millor manera si amaguem el que sentim o fem veure que no ha canviat res. Bàsicament això passa perquè seria negar el que és més real que mai: que estem tristos o enyorats i que recordem especialment a la persona difunta.

Cal saber que el procés de dol no es dibuixa amb una línia ascendent progressiva de sensació de millora sinó, més aviat com una gràfica de corbes que representa la muntanya russa de les emocions. Sovint, quan han passat uns mesos, i sentim que el dolor de la pèrdua ja no és tant intens, ens diem a nosaltres mateixos que “ara ja només poden venir millores”… però en canvi a vegades tenim un dia o una setmana tant dolenta que pensem “sembla que hagi anat enrere”, “sembla que torni a estar pitjor del que estava”. Calma, això és l’efecte de la muntanya russa de les emocions. Avui empitjores en el teu dolor i enyorança, però ja veuràs que demà o demà passat probablement et tornaràs a sentir una mica millor. El camí que has fet fins aquí no el perdràs, només que a vegades s’han de fer parades. Tot i les pujades i baixades que es poden sentir, en un dol normalitzat i ben treballat, poc a poc ens adonarem que si mirem enrere, cada vegada -de mitjana- ens sentirem una mica millor. La sensació de millora emocional respecte al dolor és lenta, però habitualment ascendent si calculéssim una mitjana entre els pics més positius i els més negatius.

Què podem fer per rebaixar aquest dolor pel record de la absència quan s’intensifica en dates especials? La recomanació és molt clara: no facis trampes amb els teus pensaments! És injust que només dediquis temps a pensar en la pèrdua física del familiar o amic, del que et falta. Dedica un temps valuós als pensaments i records de lo molt que t’ha aportat la seva presència mentre ha estat en vida. Recorda els aprenentatges, les experiències compartides i la saviesa que s’ha quedat guardada al teu cor. Toca celebrar també la vida que ha tingut i la que heu compartit. Commemorem i recordem que ens hem de sentir afortunats d’haver tingut una mare, una parella, un amic com ell/ella durant el temps que hem pogut compartir junts. No tothom té la sort de gaudir de l’amor, les rialles i la complicitat que vosaltres vau compartir. Recorda’t també d’això. No et facis trampes perquè no seria just per a tu.

Respecta’t que aquests dies el seu record serà més present i t’anirà bé parlar-ne més. Respecta’t quan necessitis vessar unes llàgrimes de tristesa. Respecta la memòria del ésser estimat per fer-li homenatges i busca la teva manera particular de fer-los. Estic parlant de recuperar aquell àlbum de fotografies i recordar aquells bons moments, de fer un brindis a taula per la seva memòria, visitar el cementiri i portar-li unes flors especials, parlar-hi una estona encara que no hi sigui o anar a aquell lloc al que us agradava passejar junts. En definitiva, recorda l’alegria d’haver compartit el temps que heu tingut junts.

Aprofitem aquestes dates per deixar-nos sortir les emocions que inevitablement tenim i aprofitem-les per commemorar els bons moments que la vida també ens ha regalat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.