El desig sexual femení quan la bogeria de l’enamorament desapareix

“…per donar pas a la realitat, que pot ser molt millor que l’alienació mental transitòria de l’enamorament inicial”

Parlar de sexe està molt de moda i, per sort, ja ens hem espolsat de sobre alguns tabús. Val a dir que entre les dones és més fàcil preguntar i compartir experiències més que en els entorns masculins. Ja no és pecat parlar sobre algunes intimitats, però hi ha temes que no acaben de sortir mai a les converses informals de temàtica sexual.

Un tema pelut i difícil d’admetre és que el desig sexual de la majoria de les dones experimenta canvis substancials a partir del primer o, a molt estirar, el segon any de relació de parella estable. Les autoexigències femenines i el model social encara vigent no ho posen fàcil.

Parlem clar, aquell anhel sexual que hi ha al principi, quan estem químicament embogits pels efectes de l’enamorament, arriba un punt en què es modifica. Quan això passa, les dones tenen tendència a culpabilitzar-se comparant-se amb els homes, pensant que sembla que ells sempre hi estan disposats i desitjosos i que en canvi, elles, no funcionen igual. Efectivament, les dones no funcionen com els homes pel que fa al desig sexual en aquesta etapa i de fet, cada persona té tot el dret de ser especial i genuïna en aquest sentit.

Si us plau, deixem de comparar-nos. De la mà de la Sylvia de Béjar i del seu recomanable llibre Deseo, fem una mica d’història sobre la manera d’entendre el funcionament del desig sexual.

Inicialment es va descriure el model sexual en una sèrie de fases ordenades i seqüencials. Primer apareix el desig, després ve l’excitació i finalment l’orgasme.

Avui dia sabem que això es queda molt i molt curt i que no encaixa en el patró de molts homes ni en el de la majoria de dones. En les relacions sexuals dels primers temps sí que sol aparèixer un desig sexual espontani, però passat un temps en el qual la parella ja no és un estímul innovador i sorprenent, això canvia. Les dones, en aquestes circumstàncies poden arribar a sentir un desig anticipatori de manera esporàdica i espontània, però en la majoria de casos, és habitual acceptar o iniciar un apropament sexual des d’un punt de neutralitat eròtica. O sigui, sense estar súperdesitjoses ni encara excitades. Per quin motiu ho fan doncs? Bé, pot ser per vàries raons. A vegades amb la intenció de rebre o compartir plaer físic amb la parella o per apropar-se emocionalment a ella. D’altres vegades aquesta aproximació es dóna per buscar sentir-se atractives, desitjades o per gestionar la culpa per haver passat un temps massa llarg en satisfer el desig de la seva parella.

Per tant, aquí arriba el punt clau que hem d’entendre: un cop s’ha iniciat el flirteig i el joc, la seducció indispensable, la predisposició de la dona és el que ajuda a que es pugui posar en situació, que no es dispersi mentalment o que pensi en altres preocupacions. Llavors es podrà concentrar en els estímuls sexuals que rep i perquè entri de ple en situació cal, evidentment, que aquests estímuls sexuals siguin adequats als seus gustos. I perquè ho siguin, s’ha de sentir lliure per demanar i per ensenyar a la seva parella el què li agrada i el què no.

Per tant, el desig entra en joc a posteriori, no inicialment. Si la dona queda contenta amb l’experiència, sobretot emocionalment, és molt més probable que vulgui repetir.

Hem de deixar de comparar-nos amb les pel·lícules de Hollywood on el desig entre les parelles sempre és fogós, apareix al mateix instant i va de 0 a 100 en mil·lèsimes de segon. Cal que la dona conegui els seus ritmes i els respecti. D’aquesta manera podrà esperar i exigir ser respectada també pels altres.

És important que ells també coneguin aquesta realitat ja que així entendran que la millor manera de promocionar trobades eròtiques i sexuals satisfactòries passa per no pressionar ni contribuir a culpabilitzar a les seves parelles per no sentir el mateix impuls sexual que ells. Aquí cada persona té el seu ritme i el seu funcionament i si volem compartir, cal que fem esforços per apropar-nos mútuament.

La comunicació verbal i l’emocional estan estretament lligades amb el feeling sexual. Si som capaços d’entendre’ns, no jutjar a l’altre per no ser exactament igual que jo, o de no pensar que la meva manera és millor que la seva, serem lliures per obrir-nos a les infinites possibilitats del plaer sexual en parella.

Ajuda al teu company/a a complaure’t igual que tu has d’aprendre com complaure’l/la. Però atenció, recorda que per ensenyar als altres primer has de tenir molt clar com funciones i quins són els teus gustos. Et convido a que no t’oblidis de cuitar-te i donar-te permís per experimentar tu sola, així seràs capaç de mostrar als altres els camins adequats per al plaer compartit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.